All posts by kabreta

16-03-2024 Integral serra de la Coma i Cuculla – passos del Llençol, Alls i Moleta

Itinerari: Vall d’en Marc- font d’en Picassa – pas des Llençol – pas dels Alls – Cuculla de Fartaritx – pas de sa Moleta -serra de la Coma – coll d’en Patró – Ermita del Roser Vell

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 7,5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 9,75 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼688 m. 🔽 742 m. Alçada màxima ⛰ 711 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de Pollença.

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana. La ruta fou intensa.

La ruta no és circular, començàrem a la vall d’en Marc i acabàrem al poble de Pollença.

Anàrem a cercar sa Cuculla de Fartaritx tot encamellant-nos als cingles fent passos i passets.

Arribà el moment de començar la integral fora camí per les crestes de la serra de sa Coma, i jugàrem amb la roca inventant pujades i davallades per tots els llocs accessibles.

Acabàrem la ruta pel coll d’en Patró que ens dugué fins a Pollença.

Els paisatges oberts cap el mar i les serres emblemàtiques del N i NE, amb l’afegitó del tacte constant de la roca nua de ben segur no va decebre a ningú.

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Carmen, Alomar, Paulino, Aida, Paqual, Xisco, Manela, Tomàs, Tene, Marilen, Xavi, Lydia,i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

17-02-2024 Sa Crivelleta i ses Truges

Itinerari: Femenia – coll Ciuró – coll des Vent – Lavanor – sa Crivelleta – pas de sa Bassa – coma des ses Truges – coll des Vent – coll Ciuró – Femenia

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 8 hores. Llargada 🚶‍♀️: 15,5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼760 m. 🔽 792 m. Alçada màxima ⛰ 677 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades d’Escorca.

La ruta és intensa i transita per paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana.

Comença i acaba al camí de ferradura de les finques de Femenia Vell i Nou.

Anàrem a cercar sa Crivelleta tot transitant per relleus irregulars en terres de carst.

Cercàrem el pas de sa Bassa per fer-nos amb el llit del torrent de Mortitx just a l’aguait del Bec d’Oca.

Per arrodonir la jornada seguírem per la llera del torrent Fondo fins a variar el rumb cap al NW, paral·lels al mar, per fer la pujada cap a sa coma de ses Truges.

Desférem el camí per anar cercar al coll Ciuró i desfer el camí iniciat de bon matí.

Les grimpades i desgrimpades del dia ens demanaren de posar el seny a la nostra progressió.

Els paisatges salvatges i capritxosos de la ruta, l’espectacularitat del nostre carst i la bellessa de les finques transitades pagaren la pena l’esforç!

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Carmen, Poppis, Maria José, Sergio, Alomar, Paulino, Aida, Mònica, Antònia, Yoli, Òscar, Joan Biel, Miquel, Manuel, Paqual, Mònica, Fabi, Patri, Ulises i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

27-01-2024 Els cingles del puig des Coll des Jou (s’enclexeta i s’encletxa)

Itinerari: Tunel de Monnaber – coma de son Torrella – pas de s’Encletxeta – coll de l’Ofre – es puig des Coll des Jou – cingles del Puig des coll des Jou – puig de na Maria – GR221 – coll de l’Ofre – pas de s’Encletxa (sa vaca) – tunel de Monnaber.

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 7 hores. Llargada 🚶‍♀️: 14,5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼620 m. 🔽 641 m. Alçada màxima ⛰ 1.047 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de Bunyola i Escorca.

La nostra ruta va partir de la coma de Son Torrella cap al coll de l’Ofre passant pel divertit pas de s’Encletxeta.

En arribar a la zona coll d’en Poma deixàrem de tenir camí definit però el cercàrem per anar conseguint fer la pujada al puig des Coll des Jou..

La tornada la fèrem per la vessant NW literalment amb potes de kabreta, passant pel cingles del puig, per això agafàrem la cornisa que transcorre enganxada a les parets del penya-segat. Inventàrem passets que si bé són evitables no deixen de ser divertits.

Per arrodonir la tornada pujàrem per fora camí per la paret NW del puig de na Maria i després passàrem pel pas de s’Enclexa (anomenat antigament de sa Vaca).

Les grimpades, encara que segures, alguna fou exposada i ens demanà de posar el seny a la nostra progressió.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç per les excepcionals vistes del cor de la serra.

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Carmen, Poppis, Maria José, Sergio, Tene, Tià, Joan, Cristina, Maria, Lydia i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

23-12-2023 Galatzó, canal des Cingle Gran i forat des cul des Bisbe

Itinerari: sa Font des Pi – es Cigle Gran – Puig de Galatzó – GR221 – es Forat des Bisbe – sa Font des Pi

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 3,5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼508 m. 🔽 5206 m. Alçada màxima ⛰ 1027 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de Puigpunyent, Estellencs i Calvià.

Anàrem a cercar la rosseguera que ens acostà a la part més al ponent del Cingle Gran i pujàrem al cim grimpant per una canal salvatge que ens oferí unes vistes espectaculars del sud de Mallorca.

Un cop al cim començàrem la davallada pel GR 221 i ens desviàrem cap a l’est per, entre desgrimpada i desgrimpada, anar a cercar les parets del Bisbe.

Per acabar de davallar anàrem a cercar un curiós foradet al “cul” des Bisbe que ens permeté enllaçar amb la rosseguera nord i d’allà al coll des Carniceret.

Les grimpades encara que segures, alguna fou exposada i ens demanà de posar el seny a la nostra progressió.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat i l’a conjunció de mar i roca’excepcionalitat de les vistes que ofereix no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Alomar, Carmen, Manela, Tomàs, Maria José, Sergio, Marilén, Fabi, Xavi, Patri, Maria, Tene, Tomeu, Joan Biel, Cristina, Mia i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

12-2023 Un pont als Pirineus d’enfora

El pont de desembre posàrem la passa a terres del Pirineu amb vistes a França i Espanya: Navarra, França (Nova Aquitània) i Osca.

Tinguèrem com a base d’operacions els Refugi de Belagua i d’allà férem les rutes que el temporal d’hivern ens va permetre.

La Pakiza de Linzola és la muntanya que separa les valls de Belagua i Zurita i arriba a una alçada de 2.105 m. Malauradament les condicions de la neu no ens permeteren fer cim i aturàrem la pujada als 1.600 m. al Collado de Larreria.

El pic d’Orhi és el primer dos mil del Pirineu de Navarra, amb una alçada de 2.019 m. és conegut com el rei d’Irati. Aquí haguèrem de lluitar contra neu i ventisca; i tot i que el vent ens espitjava de la cresta el férem ben nostre.

La idea del tercer dia era pujar el pic Anie però una vegada més el temps no ens ho va permetre, així que després d’arribar fins a la Pierre de saint Martin tornàrem a davallar cap a la comarca de Jacetania , en concret a la Selva Oza i férem una ruta pels meandres del riu Aragón Subordán al circ nevat de Aguas Tuertas.

El dia que feia quatre si bé el temps va millorar els núvols varen quedar ben aferrats a la muntanyes, tot i això ens dirigírem cap a Linza per fer-nos amb el Petrechema de 2.371 m.

En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses del temporal de fred i neu

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

Actors:

Joan, Alomar, Patri, Pere, Lina, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Kabretes serioses

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

25-11-2023 Es Queixal de Tuent i es pas des Forat

Itinerari: Es Vergeret – GR 221 – coll de na Polla- es Queixal – coll de na Polla – pas des Forat – Torre des Forat – es Vergeret

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat). Per davallar al Forat, si bé hi ha les piquetes que empraven els pescadors, es millor assegurar la passa fent ús de la corda per la qual cosa és necessari dur arnès, descensor, baga d’ancoratge i puny o tibloc.

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 4 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼417 m. 🔽 396 m. Alçada màxima ⛰ 339 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de sa Costera (Tuent).

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana. La ruta és curta però intensa.

Començàrem i acabàrem amb camins de ferradura de la zona sa Costera.

Pujàrem fins al cim del Queixal de Tuent.

Les grimpades encara que segures, alguna serà exposada i ens demanà de posar el seny a la nostra progressió i assegurar amb una corda.

Després de fer-nos amb el Queixal, on ens teníem ganes d’alçar el vol, tornàrem per avall cap a la paret des coll de na Polla, per anar a cercar el “Corc” que amaga el pas des Forat.

Una vegada travessat el Forat arribarem fins al mar. Després de sonmiar que érem peixos, va tocar remuntar el forat fent ús del material de seguretat per evitar qualsevol ensurt. Un cop a dalt posàrem la passa al tirany que ens acostà a sa torre des Forat i que ens tornà al lloc de partida.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat i la conjunció de mar i roca no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

s’intueix la feina …
La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Ana, Alomar, Miquel, Carmen, Manela, Tomàs, Antònia, Sebas, Martín, Curro, Lina, Patri, Rosa i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

21-10-2023 La Pedra que llepa la mar.

Itinerari: Mirador de ses Barques – Balitx d’Avall – coll de Biniamar- sa Costera – sa Pedra que neda – coll de Biniamar – Mirador de ses Barques

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 17 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼985 m. 🔽 985 m. Alçada màxima ⛰ 445 m.

Aquesta ruta transcorre per Sóller, Fornalutx i Escorca.

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana.

Començàrem i acabàrem amb camins de ferradura de la zona de Balitx i sa Costera.

A poc a poc passàrem dels camins als tiranys i d’aquests a les cornisses on férem passos i passets.

Les grimpades, encara que segures si si posa esment, són exposades i ens demanarà de posar el seny a la nostra progressió.

Després de fer-nos amb la Pedra on en Toni de ca’n Xoroi anava a pescar oblades amb son pare, on llepàrem el mar, tornàrem per amunt anant a cercar els peus de sa torre de na Seca.

Un cop a l’ombra de la torre tornàrem cap al coll de Biniamar per fer el camí de tots els Balitxs.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat, la conjunció de mar i roca, i el trànsit pel lapiaz no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

s’intueix la feina …
La verticalitat és manifesta (quasi semblam presències)
sense paraules

Actors: Joan Biel, Andreu, Mia, Ana, Mar, Alomar, Monika, Miquel, Mut, Poppys, Carmen, Manela, Tomàs, Marilén, Cati, Fabi, Nigorra, Lina i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

16-09-2023 Puig de ses Vinyes, cara sud.

Itinerari: Refugi Antoni Caimari (crta MA-10 km 31,7) – puig de ses Vinyes (1.108 m) – serra de Turixant- tunel del Gorg Blau – Refugi Antoni Caimari

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5,2 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼502 m. 🔽 625 m. Alçada màxima ⛰ 1.108 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades d’Escorca.

Pujada per la via directa sud al puig de ses Vinyes i davallada per la cresta de Turixant.

Des del refugi travessàrem la carretera i anàrem a cercar la falda del nostre objectiu. Anàrem pujant entre càrritx i pedra solta fins que a poc a poc començàrem a posar alçada a les nostres botes.

Transitàrem per una bella cornisseta i fèrem passos i passets per enfilar-nos fins al cim. Qualque grimpada exposada ens demanà de posar el seny en la nostra progressió.

Davallàrem del cim per la Serra de Turixant, tot jugant amb el lapiaz per dirigir-nos a la presa de l’embassament del Gorg Blau.

Un recorregut que ens va dur a la vista un 360º de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat, no deixà indiferent a ningú.

Qualsevol voldria un terrassa com aquesta …

s’intueix el cel
La verticalitat és manifesta
Començam la davallada de cap a la serra de Turixant
una mirada a la muntanya veinada
Jugant amb les crestes i crestetes de Turixant
una imatge de sa guarda cap a un descans merescut

Actors: Joan Biel, Andreu, Mia, Ana, Sart, Alomar, Tene, Miquel, Mut, Carme, Carmen, Toni i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

Tadjikistan: Muntanyes de Fann 2023

El país més petit i desconegut de l’Àsia Central farcit quasi completament per un paisatge d’alta muntanya.

Les muntanyes de Fann es troben al noroest de Tadjikistan i la seva formació se’n va més enllà dels 60 milions d’anys. La combinació de muntanyes, llacs i valls verdes són un autèntica meravella natural.

7 dies travessant uns 50 km , on la màxima alçada assolida FOU el pas de Chimtarga (4.780 m).

Iniciàrem el trekking a Artuch i férem nit al campament d’alpinistes del mateix nom (2200 m). Durant els 3 dies següents férem nostre el llac de Kulicalon i el llac de Bibidjanat (2842 m) on fèrem nit,. Pujàrem cap al pas Alaudin (3757 m) i davallàrem al llac del mateix nom on retrobàrem nit (2786 m). Continuàrem el camí fins a donar amb els nostres ossos al Llac Mutnie (3490 m) “llac de fang”.

El dia que feia 4 ens anàrem acostant al nostre objectiu i muntàrem el nostre campament a l’anfiteatre del pic Chimtarga (4500 m), ben al·liens a la que s’acostava….

La nit s’engirgolà difícil i la tempesta de vent i neu ens va tenir mogudets!!!.

Finalment i més tard del que estaba previst en enfrontàrem de cara a la tempesta, el dia 5 arribàrem al pas de Chimtarga on el torb i el fred inundàven la vista, quan s’obrí tinguèrem un vertader espectacle de muntanyes en una sola mirada : Energia (5105 m) i Chimtarga (5489 m), davant l’anfiteatre dels llacs de Muntoe Zamok (5020 m),
Ganza Mayor (5306 m ), Ganza Menor (4946 m) y Krasnie Zori (4746 m), més enllà, al sud, la cordillera de Guissar y en al nord els pics de la cordillera de Zaravshan.

A partir d’aquí el trekking ja va anar de davallada, això sí! continuàrem trepijant neu tot partint cap a la vall del riu Zidon i fèrem nit al llac Allo Major (3110 m). Al dia següent continuàrem cap a la vall del riu Archimaydan per anar a cercar el llac Allo Menor (2340 m) on acabàrem el trekking.

KITADITATUKEJO

https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fkabretes%2Fposts%2Fpfbid0QYtRwvwkw6aZFDTuzzWub83ouCCet8ADenQCnfHnxSDnPYVDx5XCYJFBAmkDT8sEl&show_text=true&width=500

Pàgina en construcció

15-07-2023 Ses Pedreres de la Seu i al pas de s’Osca des Pi

Itinerari: Badia Blava – font de Pedra Fort – ses Pedreres de la Seu- pas de s’Osca des Pi – Badia Blava

Grau de dificultat🥾: Poc difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 4,5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5,5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼350 m. 🔽 320 m. Alçada màxima ⛰ 150 m.

S’ha de nedar prop de 300 metres.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de sa marina de Llucmajor.

Anàrem a “passejar” per aquesta costa de plena d’història i de secrets. Els blocs de roca que haurem de superàrem constantment, la verticalitat del pas de s’Osca des Pi i la necessitat d’haver de nedar a mitjan ruta feren d’aquesta ruta una excursió molt maca però exigent físicament.

La recompensa fou el festival de blau i roca que ens acompanyà tot el dia i que com sempre ens vestí les botes de somriures.

Des de Badia Blava davallàrem cap al mar. A partir d’aquí la ruta tornà exigent: just a baix del penya-segat i a l’aguait del mar, transitàrem per roques, estretes cornises i forats.

Passàrem per la font i frontal al cap la recorrèrem. Després continuàrem la festa fins a les Pedreres de la Seu d’on es va extreure marés per fer la Seu.

Ben aviat ja no ens fou possible continuar la ruta caminant i vàrem haver de tirar-nos al mar i nedar fins a arribar a l’alçada del pas que ens va permetre pujar pel penya-segat.

A partir d’aquí, tot es tornà vertiginós i el pas ens demanà posar molt de seny en la feina. Per pujar pel pas farem ús de les cordes fitxes, cables i escalons de roca que trobarem instal·lats.

Un cop a dalt tornàrem en un tres i no res al punt on havíem iniciat la jornada.

Una ruta de mar i pedra que de ben segur no va decebre ningú.

Tots voldríem un terrassa com aquesta …

ses Pedreres
la nedada!
La verticalitat és manifesta

Actors: Joan, Andreu, Marisa, Ana, Antònia, Maria, Martín, Patri, Miquel, Fernando, Rosa, Marga, Lina i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa