All posts by Kabreta grossa

23-12-2023 Galatzó, canal des Cingle Gran i forat des cul des Bisbe

Itinerari: sa Font des Pi – es Cigle Gran – Puig de Galatzó – GR221 – es Forat des Bisbe – sa Font des Pi

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat).

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 3,5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼508 m. 🔽 5206 m. Alçada màxima ⛰ 1027 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de Puigpunyent, Estellencs i Calvià.

Anàrem a cercar la rosseguera que ens acostà a la part més al ponent del Cingle Gran i pujàrem al cim grimpant per una canal salvatge que ens oferí unes vistes espectaculars del sud de Mallorca.

Un cop al cim començàrem la davallada pel GR 221 i ens desviàrem cap a l’est per, entre desgrimpada i desgrimpada, anar a cercar les parets del Bisbe.

Per acabar de davallar anàrem a cercar un curiós foradet al “cul” des Bisbe que ens permeté enllaçar amb la rosseguera nord i d’allà al coll des Carniceret.

Les grimpades encara que segures, alguna fou exposada i ens demanà de posar el seny a la nostra progressió.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat i l’a conjunció de mar i roca’excepcionalitat de les vistes que ofereix no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Alomar, Carmen, Manela, Tomàs, Maria José, Sergio, Marilén, Fabi, Xavi, Patri, Maria, Tene, Tomeu, Joan Biel, Cristina, Mia i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

12-2023 Un pont als Pirineus d’enfora

El pont de desembre posàrem la passa a terres del Pirineu amb vistes a França i Espanya: Navarra, França (Nova Aquitània) i Osca.

Tinguèrem com a base d’operacions els Refugi de Belagua i d’allà férem les rutes que el temporal d’hivern ens va permetre.

La Pakiza de Linzola és la muntanya que separa les valls de Belagua i Zurita i arriba a una alçada de 2.105 m. Malauradament les condicions de la neu no ens permeteren fer cim i aturàrem la pujada als 1.600 m. al Collado de Larreria.

El pic d’Orhi és el primer dos mil del Pirineu de Navarra, amb una alçada de 2.019 m. és conegut com el rei d’Irati. Aquí haguèrem de lluitar contra neu i ventisca; i tot i que el vent ens espitjava de la cresta el férem ben nostre.

La idea del tercer dia era pujar el pic Anie però una vegada més el temps no ens ho va permetre, així que després d’arribar fins a la Pierre de saint Martin tornàrem a davallar cap a la comarca de Jacetania , en concret a la Selva Oza i férem una ruta pels meandres del riu Aragón Subordán al circ nevat de Aguas Tuertas.

El dia que feia quatre si bé el temps va millorar els núvols varen quedar ben aferrats a la muntanyes, tot i això ens dirigírem cap a Linza per fer-nos amb el Petrechema de 2.371 m.

En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses del temporal de fred i neu

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

Actors:

Joan, Alomar, Patri, Pere, Lina, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Kabretes serioses

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

25-11-2023 Es Queixal de Tuent i es pas des Forat

Itinerari: Es Vergeret – GR 221 – coll de na Polla- es Queixal – coll de na Polla – pas des Forat – Torre des Forat – es Vergeret

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat). Per davallar al Forat, si bé hi ha les piquetes que empraven els pescadors, es millor assegurar la passa fent ús de la corda per la qual cosa és necessari dur arnès, descensor, baga d’ancoratge i puny o tibloc.

Temps aproximat de l’activitat⌛ : 4 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼417 m. 🔽 396 m. Alçada màxima ⛰ 339 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de sa Costera (Tuent).

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana. La ruta és curta però intensa.

Començàrem i acabàrem amb camins de ferradura de la zona sa Costera.

Pujàrem fins al cim del Queixal de Tuent.

Les grimpades encara que segures, alguna serà exposada i ens demanà de posar el seny a la nostra progressió i assegurar amb una corda.

Després de fer-nos amb el Queixal, on ens teníem ganes d’alçar el vol, tornàrem per avall cap a la paret des coll de na Polla, per anar a cercar el “Corc” que amaga el pas des Forat.

Una vegada travessat el Forat arribarem fins al mar. Després de sonmiar que érem peixos, va tocar remuntar el forat fent ús del material de seguretat per evitar qualsevol ensurt. Un cop a dalt posàrem la passa al tirany que ens acostà a sa torre des Forat i que ens tornà al lloc de partida.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat i la conjunció de mar i roca no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

s’intueix la feina …
La verticalitat és manifesta

Actors: Andreu, Ana, Alomar, Miquel, Carmen, Manela, Tomàs, Antònia, Sebas, Martín, Curro, Lina, Patri, Rosa i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

21-10-2023 La Pedra que llepa la mar.

Itinerari: Mirador de ses Barques – Balitx d’Avall – coll de Biniamar- sa Costera – sa Pedra que neda – coll de Biniamar – Mirador de ses Barques

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 17 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼985 m. 🔽 985 m. Alçada màxima ⛰ 445 m.

Aquesta ruta transcorre per Sóller, Fornalutx i Escorca.

Anàrem a cercar paisatges salvatges i inhòspits de la nostra serra de Tramuntana.

Començàrem i acabàrem amb camins de ferradura de la zona de Balitx i sa Costera.

A poc a poc passàrem dels camins als tiranys i d’aquests a les cornisses on férem passos i passets.

Les grimpades, encara que segures si si posa esment, són exposades i ens demanarà de posar el seny a la nostra progressió.

Després de fer-nos amb la Pedra on en Toni de ca’n Xoroi anava a pescar oblades amb son pare, on llepàrem el mar, tornàrem per amunt anant a cercar els peus de sa torre de na Seca.

Un cop a l’ombra de la torre tornàrem cap al coll de Biniamar per fer el camí de tots els Balitxs.

Un recorregut de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat, la conjunció de mar i roca, i el trànsit pel lapiaz no deixà indiferent a ningú.

Un grup d’escàndol

s’intueix la feina …
La verticalitat és manifesta (quasi semblam presències)
sense paraules

Actors: Joan Biel, Andreu, Mia, Ana, Mar, Alomar, Monika, Miquel, Mut, Poppys, Carmen, Manela, Tomàs, Marilén, Cati, Fabi, Nigorra, Lina i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

16-09-2023 Puig de ses Vinyes, cara sud.

Itinerari: Refugi Antoni Caimari (crta MA-10 km 31,7) – puig de ses Vinyes (1.108 m) – serra de Turixant- tunel del Gorg Blau – Refugi Antoni Caimari

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5,2 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼502 m. 🔽 625 m. Alçada màxima ⛰ 1.108 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades d’Escorca.

Pujada per la via directa sud al puig de ses Vinyes i davallada per la cresta de Turixant.

Des del refugi travessàrem la carretera i anàrem a cercar la falda del nostre objectiu. Anàrem pujant entre càrritx i pedra solta fins que a poc a poc començàrem a posar alçada a les nostres botes.

Transitàrem per una bella cornisseta i fèrem passos i passets per enfilar-nos fins al cim. Qualque grimpada exposada ens demanà de posar el seny en la nostra progressió.

Davallàrem del cim per la Serra de Turixant, tot jugant amb el lapiaz per dirigir-nos a la presa de l’embassament del Gorg Blau.

Un recorregut que ens va dur a la vista un 360º de la nostra Tramuntana que paga la pena l’esforç i que per la seva verticalitat, no deixà indiferent a ningú.

Qualsevol voldria un terrassa com aquesta …

s’intueix el cel
La verticalitat és manifesta
Començam la davallada de cap a la serra de Turixant
una mirada a la muntanya veinada
Jugant amb les crestes i crestetes de Turixant
una imatge de sa guarda cap a un descans merescut

Actors: Joan Biel, Andreu, Mia, Ana, Sart, Alomar, Tene, Miquel, Mut, Carme, Carmen, Toni i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

Tadjikistan: Muntanyes de Fann 2023

El país més petit i desconegut de l’Àsia Central farcit quasi completament per un paisatge d’alta muntanya.

Les muntanyes de Fann es troben al noroest de Tadjikistan i la seva formació se’n va més enllà dels 60 milions d’anys. La combinació de muntanyes, llacs i valls verdes són un autèntica meravella natural.

7 dies travessant uns 50 km , on la màxima alçada assolida FOU el pas de Chimtarga (4.780 m).

Iniciàrem el trekking a Artuch i férem nit al campament d’alpinistes del mateix nom (2200 m). Durant els 3 dies següents férem nostre el llac de Kulicalon i el llac de Bibidjanat (2842 m) on fèrem nit,. Pujàrem cap al pas Alaudin (3757 m) i davallàrem al llac del mateix nom on retrobàrem nit (2786 m). Continuàrem el camí fins a donar amb els nostres ossos al Llac Mutnie (3490 m) “llac de fang”.

El dia que feia 4 ens anàrem acostant al nostre objectiu i muntàrem el nostre campament a l’anfiteatre del pic Chimtarga (4500 m), ben al·liens a la que s’acostava….

La nit s’engirgolà difícil i la tempesta de vent i neu ens va tenir mogudets!!!.

Finalment i més tard del que estaba previst en enfrontàrem de cara a la tempesta, el dia 5 arribàrem al pas de Chimtarga on el torb i el fred inundàven la vista, quan s’obrí tinguèrem un vertader espectacle de muntanyes en una sola mirada : Energia (5105 m) i Chimtarga (5489 m), davant l’anfiteatre dels llacs de Muntoe Zamok (5020 m),
Ganza Mayor (5306 m ), Ganza Menor (4946 m) y Krasnie Zori (4746 m), més enllà, al sud, la cordillera de Guissar y en al nord els pics de la cordillera de Zaravshan.

A partir d’aquí el trekking ja va anar de davallada, això sí! continuàrem trepijant neu tot partint cap a la vall del riu Zidon i fèrem nit al llac Allo Major (3110 m). Al dia següent continuàrem cap a la vall del riu Archimaydan per anar a cercar el llac Allo Menor (2340 m) on acabàrem el trekking.

KITADITATUKEJO

https://www.facebook.com/plugins/post.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fkabretes%2Fposts%2Fpfbid0QYtRwvwkw6aZFDTuzzWub83ouCCet8ADenQCnfHnxSDnPYVDx5XCYJFBAmkDT8sEl&show_text=true&width=500

Pàgina en construcció

15-07-2023 Ses Pedreres de la Seu i al pas de s’Osca des Pi

Itinerari: Badia Blava – font de Pedra Fort – ses Pedreres de la Seu- pas de s’Osca des Pi – Badia Blava

Grau de dificultat🥾: Poc difícil, Nivell 5. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 4,5 hores. Llargada 🚶‍♀️: 5,5 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼350 m. 🔽 320 m. Alçada màxima ⛰ 150 m.

S’ha de nedar prop de 300 metres.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de sa marina de Llucmajor.

Anàrem a “passejar” per aquesta costa de plena d’història i de secrets. Els blocs de roca que haurem de superàrem constantment, la verticalitat del pas de s’Osca des Pi i la necessitat d’haver de nedar a mitjan ruta feren d’aquesta ruta una excursió molt maca però exigent físicament.

La recompensa fou el festival de blau i roca que ens acompanyà tot el dia i que com sempre ens vestí les botes de somriures.

Des de Badia Blava davallàrem cap al mar. A partir d’aquí la ruta tornà exigent: just a baix del penya-segat i a l’aguait del mar, transitàrem per roques, estretes cornises i forats.

Passàrem per la font i frontal al cap la recorrèrem. Després continuàrem la festa fins a les Pedreres de la Seu d’on es va extreure marés per fer la Seu.

Ben aviat ja no ens fou possible continuar la ruta caminant i vàrem haver de tirar-nos al mar i nedar fins a arribar a l’alçada del pas que ens va permetre pujar pel penya-segat.

A partir d’aquí, tot es tornà vertiginós i el pas ens demanà posar molt de seny en la feina. Per pujar pel pas farem ús de les cordes fitxes, cables i escalons de roca que trobarem instal·lats.

Un cop a dalt tornàrem en un tres i no res al punt on havíem iniciat la jornada.

Una ruta de mar i pedra que de ben segur no va decebre ningú.

Tots voldríem un terrassa com aquesta …

ses Pedreres
la nedada!
La verticalitat és manifesta

Actors: Joan, Andreu, Marisa, Ana, Antònia, Maria, Martín, Patri, Miquel, Fernando, Rosa, Marga, Lina i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

24-07-2023 Besiberri sud i Comaloforno

El cap de setmana de sant Joan, mentre uns jugaven a posar foc al món i els altres gaudien de la vida a Ciutadella posàrem la passa a terres de Boí per trepitjar allò que més ens agrada, la muntanya en majúscules!.

En definitiva, 2 3 mils en un dia i prop de 15 km amb un desnivell acumulat de 1.600 metres, … i un torrentereta de regal que va acabar amb un bany ben fresc!

Ambdues muntanyes formen part del Massís del Bessiberri i es troben en el terme municipal de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça; i dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Besiberri Sud (3023 m), el seu nom prové del basc “base-be erri”, contrada sota l’espadat.

Comaloforno (3029 m), Coma-lo-forno és coma de la forna; una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s’obre a la cresta d’aquest pic.

El trànsit del Besiberri sud al Comaloforno el férem grimpant per la cresta i la davallada la férem el més directe possible ballant entre les roques de granit, les geleres i les torrenteres que acaben el seu curs als distints estanys.

També posàrem a la nostra motxilla els estanys de na Gémena de Dalt i de Baix, els estanys Gelats i el coll d’Abellers.

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

Arribant als estanys de na Gémena poc després de passar la cabana del Llubriqueto
Vista des del Coll d’Abellers

Primera feina feta!

Cap al proper cim transitant pels 3 mils metres

Inici de la baixada

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

Actors:

Maria, Alomar, Antoñita, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Un gaudi amb molts de Guaus!!!

Tot comença amb una primera passa

17-06-2023 Puig de ses Fel·les, sa Paret des Moro, es Puntals des Forn i es puig de ses Basses

Itinerari: ca’n Tomevi – coll des Cairats – puig de ses Fel·les (411 m) – coll de ses Fites – sa Paret des Moro (473 m) – puntal des Forn (459 m) – puig de ses Basses (493 m) – serral LLarg – comellar des Secrets – La trapa – es pas de sa Xarxa – ca’n Tomevi

Grau de dificultat🥾: Poc difícil, Nivell 4. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 6 hores. Llargada 🚶‍♀️: 11 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼720 m. 🔽 729 m. Alçada màxima ⛰ 493 m.

Aquesta ruta transcorre per la zona sud-oest de Tramuntana.

Ens endinsàrem a les contrades del final de la nostra serra i pujàrem 4 cims, que tot i ser de discreta alçada ens regalen unes vistes de mar, terra, penya-segats i roca d’aquelles que t’ajuden a alenar la vida amb un somriure.

Des de ca’n Tomeví (sant Elm) anàrem a cercar el coll dels Cairants acompanyats per l’esquena nord del puig d’en Trobat.

Des d’allà férem la nostra primera ascensió del dia, el puig de ses Fel·les, d’aquí i tot seguint la carena anàrem a cercar el coll de ses Fites.

Canviàrem el rumb i la mirada cap a l’est per anar a cercar el segon cim, sa Paret des Moro. Un cop allà uns tornaren un bocí enrere i altres inventàrem una davallada per la paret nord i anar a cercar la pujada al tercer cim del dia, es Puntals des Forn.

D’aquí, una vegada més canviàrem a rumb nord per enfilar la carena que ens va deixar al quart cim del dia, es puig de ses Basses.

Despres la nostra ruta agafà un altre caire, i transitàrem pel Serral Llarg fins a dalt de La Trapa aprofitant per guaitar els Cingles des Forn i es Morro de sa Ratjada.

Per arrodonir la jornada, i com qui no vol la cosa, tornarem a l’inici de la ruta fent ús des pas de sa Xarxa.

El 360º de mar i terra que ens oferí la ruta de ben segur no va decebre ningú.

Tots voldríem un àtic com aquest …

Juguera a sa Paret des Moro
sa vista des del Puntal des Forn
una altra mirada des del puig de ses Basses
Pel Serral la calor fou un poc extrema…
Pas de sa Xarxa

Actors: Tomeu, Andreu, Tene, Ana, Fabi, Alomar i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa

06-05-2023 Sa cova d’en Borges, puig de la Pinoa i puig des Munt de Blat

Itinerari: coll d’en Vela – el Caló – la Rojal- cova d’en Borges – puig de la Pinoa (267 m) – coll de la Paret – puig des Munt de Blat (159 m) – el Caló – coll d’en Vela

Grau de dificultat🥾: Mitjana, Nivell 3. (v. nivells de dificultat)

Temps aproximat de marxa efectiva⌛ : 4 hores. Llargada 🚶‍♀️: 7 km.

Desnivell acumulat aproximat:🔼591 m. 🔽 523 m. Alçada màxima ⛰ 267 m.

Aquesta ruta transcorre per les contrades de la península de Formentor.

Des del coll d’en Vela davallàrem fins al Caló per la torrentera, d’allà resseguírem la costa, més o manco a ran de mar, fins arribar a la cova d’en Borges. La seva entrada es ben bé “una finestra al mar”, ens endinsarem a la seva panxa per jugar a ser espeleòlegs per un dia!

Acabada l’exploració iniciàrem la pujada de la Pinoa per la torrentera que ve del roquissar de la Talaia d’Albercutx. Després el grup es va desfer en dos, uns anàrem pujant pel càrritx i d’altres s’atreviren a la grimpada (cosa que donà a la ruta un punt d’adrenalina ben interessant).

Així com anàrem agafant alçada les vistes són increïbles: Punta Avançada, cala Pi de la Posada (platja de Formentor), s’illa de Formentor, es Fumat, ses Orelles de s’Ase, el Pal, cap Pinar, i més enfora, la serra de Llevant, la serra de Tramuntana des d’una altra mirada… i molt més enfora Menorca.

Davallàrem de la Pinoa pel coll de la Paret per tombar cap al sud i dirigir-nos al puig des munt de Blat on tornàrem a allargar la vista per delectar-nos amb el paisatge .

Tornàrem al Caló on férem un merescut capfico🏊🏿 i d’allà torrentera per amunt fins a tancar el cercle.

El 360º de mar i terra que ens oferí la ruta de ben segur no va decebre ningú.

Tots voldríem una finestra com aquesta

els aprenents espeleòlegs
sa cova d’en Borges és una meravella
Iniciam la pujada
de tornada i cap al puig des Munt de Blat

Actors: Marisa, Carmen, Andreu, Lina, Poppys, Patri, Cristina, Kika, Marilén, Xiscu, Ana, Marga, Miquel, Alomar, Joan, Antònia, Rosa, Elisa, Victòria i jo mateixa, sa kabreta major.

Tot comença amb una primera passa