Categoria: Viatges d’aventura

Tot arriba i, a la fi, després de anys d’entrebancs, ses Kabretes aconseguirem posar de nou la passa a terres berbers.

La primera fita, l’alt Atles , la segona les terres d’en Hassan i el desert d’Erg Gebbi.

ASCENSIÓ HIVERNAL AL DJEBEL TOUBKAL ( 4.167 m.)

Imlil, on l’escena canvia completament: les motos ara són ases, la terra àrida canvia per rius, els renous es converteixen en silenci. Els pobles ínfims i les muntanyes es fonen en una sola imatge.

I tot arriba, el matí es presenta ben fred i ventós. L’equip Kabreta és a punt!

Per davallar cercàrem l’alternativa del cim del Tibheirine (3.887 m.) on el 1969 s’estavallà l’avió fet que malauradament acabà amb la vida de 8 persones.

I ara toca davallar de nou cap a terres baixes en un matí que torna a ser gelat.

En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses només a l’abast dels atrevits.

Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).

En definitiva, “som Kabretes o què som? !!

EL DESSERT D’ERG CHEBBI

Erg Chebbi no és àrid i rocallós sinó que està vestit de dunes que s’alcen orgulloses de la seva bellesa. Potser també una història de vida.

Neixen, totes plenes de vitalitat i energia, gaudeixen de sentir-se creixer, se saben belles i admirades, senten la sensació que el món és seu, potser només tenen indiferència pel que els envolta, però el vent és caparrut i estan predestinades a tornar humils.

Quan el vent té una direcció dominant, les dunes adquireixen la forma d’una C amb la part convexa en contra del vent dominant. Aquestes dunes generalment avancen, empeses pel vent. Les dunes petites atrapen les més grosses, amb les quals van fusionant i augmentant de mida. Quan la duna arriba a una grossària significativa, més de 4 a 6 m, comença a desprendre’s major quantitat de material per les dues puntes de la C, donant origen a noves dunes menudes, les quals, essent més ràpides que les grosses, es van allunyant de la duna mare.

I com que n’Alomar sempre fa els anys …: Festa!

Un lloc per dormir i mil imatges

“Arribes, amb el teu nom de cascada que corre a banyar-se al mar, petit Ézaro, i ens trobes aquí, en les aigües de la resistència. Aquests dies especialment, però també dies, mesos, vides abans. I així serà tants anys i vides després. Perquè la resistència és una forma de vida, Ézaro, estranya i del tot lògica a la vegada. És un testimoni que ens passem de mà en mà, un secret que canten les àvies que cusen amb corall xarxes de paciència al fons del mar, una recepta que fan arribar a joves mariners que més amunt improvisen una balsa amb enginy i quatre fustes mal tallades. De vegades és en sentit contrari, i són els joves mariners els qui fan arribar el recordatori, la paraula clau, la pregunta de seguretat, a les àvies del fons del mar. No estic parlant-te de política, només. Et parlo d’això de viure, si és que és alguna cosa diferent.“

i mil mirades, olors i colors d’un altre món

Actors:

Alomar, Patri, Xisco, Rosa, Eva, Cati, Tene, Joan Biel, Sart, Emilio, Lydia, Antònia, Miquel, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa

Un gaudi amb molts de Guaus!!!