2021-06-19 els penyals de s’Evangèlica
Ruta Kabreta d’Estiu que va combinar la cruesa de la cresta i els penya-segats amb la immensitat del mar.
I un banyito a cala ses Ortigues que no va tenir preu.
Crònica en construcció, pots gaudir de moment de les imatges del face Kabreta
https://www.facebook.com/kabretes/photos/pcb.4386712741352970/4386701848020726/
2021-05-22 sa cresta de ets Homonets i sa Falconera
Una carena d’escàndol amb un grup de 100.000 guaus!
Crònica en construcció
2021-04-24 Penyal des Migdia, pas des marge petit i canal des Rotaboc
Una excursió d’escàndol amb un grup de 100.000 guaus!
Crònica en construcció
Ruta classificada com a moderada perquè transcorre per llocs que fan necessari el coneixement de la grimpada i es mou per trams de terreny inhòspit, inestable i amb certa verticalitat. Nivell IV
Temps aproximat de marxa efectiva: 4,5 h Llargada:15 km. Desnivell acumulat aproximat: 923 m. Alçada màxima 842 m.
Itinerari: torrent Pregon de Sollerich • es Barranc • puig de sa Font Fresca (833) • puig d’Amós (817) • puig de sa Cova des Carboners (842) • variant pas de sa Ginebrissa • pas des Caçadors • síquia de Sollerich • GR 221-G • torrent Pregon de Sollerich
La serra d’Amós és una serralada poc caminada però molt coneguda per alaroners i bunyolins i sobretot pels caçadors de tords. En aquesta serra s’hi encadenen 3 puigs que superen els vuit-cents metres. La roca i els penyals que la formen son arestes. La visió durant el recorregut és d’allò més agraïda, ens guaiten per una banda, el puig d’Alaró i s’Alcadena i, per l’altre, tota una catefa de puigs de més de 1000. Just a baix de les nostres timbes hi trobam la vall de Coma-sema.
Per començar agafàrem pel torrent Pregon de Sollerich que deixàrem en direcció NW per, en anar agafant alçada pel ramal des Barranc, travessàrem el torrentó per anar la paret de la partió de Sollerich i Coma-sema i d’aquí per amunt per amunt a cercar la carena.
Anàrem encadenant els puigs entre grimpada i grimpada, guaitant per les timbes que ens regalà l’entorn.
Per desencamellar-nos de la serra tornarem un poc damunt les nostres passes i anàrem a cercar el pas de la Ginebrissa (variant) i d’allà cap al pas des Caçadors.
Continuàrem per sa Canaleta, guaitant el torrent d’Almadrà, ens desviàrem per la síquia de Sollerich per anar a cercar el GR i d’aquí anar a desfer les nostres primeres passes fetes en bon dematí.
Gaudírem d’un dia excepcional d’adrenalina, roca, carst i bona gent de muntanya.
I tornàrem a sentir-nos ocells un altre dia!
Actors:
Clara, Lina, Elisa, Marga, Tene, Sebas, Andreu, Jordi, Carmen i jo mateixa
Ruta classificada com a difícil perquè transcorre per llocs que fan necessari el coneixement de la grimpada i es mou per trams de terreny inhòspit, inestable i amb certa verticalitat. Per la seva llargada necessita estar en bona forma física.Nivell V
Temps aproximat de marxa efectiva: 8 h Llargada:13,5 km. Desnivell acumulat aproximat: 1.500 m. Alçada màxima 843 m.
Recorregut salvatge per la terra màgica i inhòspita de la vessant nord d’Escorca.
La ruta és circular, davallàrem pel bell camí des Burgar que ens dugué a intuir l’Entreforc. Ens dirigírem cap al primer repte aferrant-nos a les roques que pugen cap al torrent des Boverons (en lloc de seguir el camí clàssic, jugàrem una estona fent-nos fonedissos per les magnífiques dolines que regala la contrada) que ens encamellà al quarter de Carabiners.
Després d’una berenada ens tornàrem a posar les cames al coll i mitjançant el pas de sa Paret assolírem sa Roca Roja a l’oest des puig Roig. Davallarem pel pas des Cosconar.
A partir d’aquí, fou com qui canvia d’ulleres i passàrem a la visió de l’altra Tramuntana, la conrada!, i també deixàrem de veure el mar per guaitar les parets de son Nebot, el Galileu, el Massanella, i tots els “i” que amaguen la visió del mar. Seguírem el camí des Cosconar fins que, passat el Porxo des Pinar, ens desviàrem per anar a cercar el llit del torrent de Lluc.
Seguírem el torrent en direcció SW i, un poc passat en frot des Clot Pator, sortírem aprofitant un riarol. Ara tocava un per amunt per amunt, primer per terreny amable i conrat i després per roquissars i càrritx, en intensa pujada fins a fer-nos amb s’Oliveret i d’allà, passant per sa cova de s’Aigo, enfilar fins al punt de sortida (església de sant Pere d’Escorca) on havíem començat el dia.
Gaudírem d’un dia excepcional d’adrenalina, roca, carst i bona gent de muntanya.
I tornàrem a sentir-nos ocells un altre dia!
Actors:
Carmen, Tene, Andreu, Jordi, Ramón, Garrot, Marga, Sebastià i jo mateixa
Ruta classificada com a difícil perquè transcorre per llocs que fan necessari el coneixement exhaustiu de la grimpada, susceptible d’emprar material de seguretat per qui ho trobi necessari, a més de transcorre en alguns trams per terreny inestable i amb certa verticalitat. Nivell V
Temps aproximat de marxa efectiva: 3 h Llargada:4,1 km. Desnivell acumulat aproximat:469 m. Alçada màxima 913 m.
Recorregut d’encís al cor de la serra de Mallorca que ens duguè a veure el Dimoni de ben a prop.
La ruta és circular, s’inicia al coll de sa Bataia en direcció al Guix. Tot d’una en deixar la carretera agafàrem un tiranyet que ens dugué fins al peu des Dimoni petit. Després cercàrem l’encletxa de la paret del nas fins a fer-nos amb el collet. Tot d’una de superar-lo, just a l’esquerra, allagant el coll ja vàrem veure les primeres grapes que ens ajudaren a assolir l’objectiu. I tornàrem a sentir-nos ocells un altre dia!
En davallar continuàrem cap al SE per fer-nos amb el contrafort de la vessant obaga des Caragoler des Guix. Després d’encamallar-nos a un dels ninots des Guix prosseguírem carenant, de grimpada en grimpada cercant millor camí, amb les ales ben obertes, això sí! fins al capdamunt des Caragoler des Guix (913 m.).
A partir d’aquí la ruta ja és de davallada però no moderà l’esforç entre les esmolades roques de carst.
En assolir la Bretxa Vella i girar la mirada sembla impossible la davallada. (Aquesta davallada es pot fer menys esportiva si és necessari).
Gaudírem d’un dia excepcional d’adrenalina, roca, carst i bona gent de muntanya.
Actors:
Rosa, Tene, Jordi, Andreu, Miquel, Borrull, Garrot, i jo mateixa.
Ruta classificada com a difícil perquè transcorre per llocs que fan necessari el coneixement exhaustiu de la grimpada i fa ús de cordes i grapes, a més de transcorre en alguns trams per terreny inestable. Nivell V
Temps aproximat de marxa efectiva: 4 h Llargada: 6,5 km. Desnivell acumulat aproximat: 625 m. Alçada màxima626 m.
Recorregut d’encís que comença amb la pujada per la vessant nord del morro de sa Bombarda entre parets verticals i encletxes, i ens porta a un 360º de dalt muntanya que no deixà cap racó per la indiferència.
La ruta és circular, s’inicia a s’Estret de Valldemossa, i pica per amunt en vertical gràcies a la ferrada des morro de sa Bombarda. Tot d’una de superar-la, just a la dreta, ens trobàrem amb una cornisa estreta que just a voltar-la ens durà a una roca llisa i també equipada. D’aquí trobàrem l’encletxa que ens va permetre ser un poquet més ocells per un dia.
Prosseguírem cap al morro de grimpada en grimpada cercant millor camí per fer-nos amb el cap d’amunt de sa Bombarda (la nostra ruta va cercar la verticalitat i per això just en arribar al contrafort pujàrem fora camí).
A partir d’aquí la ruta moderà l’esforç i la verticalitat per anar a cercar les covasses del penyal de na Roja que són abric d’ovelles, cabres i ases. Enfilàrem comellar amunt fins a l’aljub del coll des puig des Boixos i un darrer esforç ens va pujar a dalt del puig.
Emprendèrem la tornada per dins el bosc d’ullastres i alzines cercant la millor davallada cap al pas des Ganxo, per acabar tancant la volta a s’Estret.
Gaudírem d’un dia excepcional d’adrenalina, roca i bona gent de muntanya.
Actors:
Marga Alomar, Tene, Jordi, Andreu, Ramón, Bea, Garrot, Xavier, Ester, Carmen i jo mateixa.
Ruta classificada com a moderada perquè transcorre en terreny inestable a les davallades dels penya-segats. Nivell III.
Temps aproximat de marxa efectiva: 4,5 h Llargada: 8,5 km. Desnivell acumulat aproximat: 480 m.
Agradable recorregut que visita la Marina de Llucmajor per terres de s’Àguila, Llucament i s’Allapassa. Ens traslladarem anys enllà emprant els tiranys i escalons tallats a la pedra que feren els nostres avantpassats quan havien d’inventar per viure…
La ruta és circular, s’inicia al cap Blanc i passeja per dalt dels penya-segats que fan pensar impossible poder arribar a tocar l’aigua. Finalment trobàrem el pas que ens permeté davallar a la banyera que diuen que la senyora de s’Aguila emprava per refrescar-se. Després d’un bon bany pujàrem per un passet i continuàrem amb la vista cap a l’Oest per trobar un altra pas que ens dugué fins a la Pedrera Blanca i les seves coves que llepen el mar. La tornada la férem per dalt del penya-segat. I acabàrem amb un refresc a cas Busso.
Gaudírem d’un dia excepcional de comunió de passa i sal. Una jornada per recordar per l’entorn i la bona gent.
Actors:
David, Nati, Jordi, Andreu, Tene, Anto, Jordi, Sebas, Clara, Carmen i jo mateixa.
Ruta classificada com a difícil. Nivell V.
Marca la serralada de sud a nord i d’est a oest. Temps aproximat de marxa efectiva: 7h Llargada: 10,5 km. Desnivell acumulat aproximat: 970 m.
Requereix del coneixement de la grimpada i la bona forma física. Ruta excepcional que carena tota la serralada del cavall Bernat, no apta per persones amb vertigen.
La ruta és circular, s’inicia a cala Carbó i comença a pujar cap a la Talaia Vella, prossegueix cap a la serra del Cavall Bernat gaudint constantment de la roca grisa i la visió de la immensitat del mar. En acabar la carena es davalla a cala Bóquer i es fa la tornada pel pas de les Cabres i el pas del Porc.
Kabretes i Xots gaudírem d’un dia excepcional de comunió de muntanya. Una jornada per recordar per l’entorn i la bona gent.
Ens veiem aviat !!!!!
Actors:
Toni, Tene, Xesc, Sebas, Magdalena, Marga Alomar, César, Caterina, Garrot, Rafi, Carmen, Laura, Marilén i jo mateixa
