Per Tots Sants, mentre d’altres anaven de Halloween’s, morts i cementiris, nosaltres posàrem la passa a les serralades de Lleó per gaudir dels seus gegants.
Els seus paisatges farcits de cims que superen els 2000 m., la tranquil·litat dels seus pobles, la sensació de viatjar al passat, i la seva gastronomia autòctona no ens varen decebre gens.
El primer dia anàrem a la Peña Ubiña (2.507 m), al parc natural de Babia i Luna. Aquesta és la muntanya més emblemàtica de Lleó i una de les més altes de la serralada cantàbrica. Crestes i boires ens acompanyaren tot el dia.
no se pot contar sense riure …
El sendemà va tocar pujar Las Tres Marías, les reines del Alto Bernesga, per conquerir-les crestajàrem per 4 muntanyes que guaiten la vall d’Arbas, Pico Palero (1.883 m), María de enmedio (1.913 m), María de los Corros (1.964 m) i la Peña Esquina (1.951 m).
El tercer dia fou el dia de la tardor en majúscules, el bosc de Boyariza va posar la tardor al nostres peus, farcit de fagedes i líquens. Per afegitó férem part de la ruta per dins el barranc. Per sortir-ne ens encamallarem a la serra per pujar al Pico de la Silla (1.818 m).
Per acabar el viatge férem una caminada al Lago del Valle, al valle de Somiedo (Astúries), lloc de somni que té el seu origen a un antic glaciar i ens donà una visió ample farcida de valls i serralades.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Alomar, Patri, Bea, Antònia Amengual, Marilén, Antònia Alarcón, Eva i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Tot arriba i, després de lluitar amb mil entrebancs i sorpreses, que malauradament només pot explicar el canvi climàtic, ses Kabretes aconseguirem posar la passa a terres xineses, concretament a la província de Sichuan, al SW del país, on coneguérem dues cultures de vida distintes, la tibetana i la xinesa de Shan.
Una imatge que fa palesa la il·lusió que tots sentíem per viure els dies.
La primera fita, ACONSEGUIR ARRIBAR i començar a saber de què anam!
Pel camí la tristor i una GALTADA DE REALITAT d’e que’aquelles que diuen: “ara ho tens tot i d’aquí un segon no tens res!”
ACLIMATACIÓ A 4.000 metres
El riu Zhedu va molt ple fruit de les barrumbades que la zona a sofert aquest estiu.
Kangding és la capital de la prefectura autònoma tibetana de Ganze, i és una ciutat important de l’antiga Ruta del Tè i també una de les principals portes d’entrada al Tibet des de Chengdu Sichuan.
Per avesar-nos a l’alçada fent una caminada des del pas de Yajiageng, pas de muntanya entre Kangding i Hailuogou (Moxi).
La il·lusió es manifesta, a la fi ens posam les botes! Començam a ensumar-nos que ens haurem d’anar fent a la vida dels IACS
TREKKING GONGGA SHAN: UNA MIRADA AL MINYA KONKA
De Laoyulin (3.600 m.) cap a Liangcha (3.850 m): uns 11 km., ascendint gradualment i seguint el curs del riu fins arribar al nostre campament.
Les cares expliquen moltes coses
De Liangcha (3.850 m) cap a Riuwqi (4.250 m): uns 11 km., ascendint gradualment i seguint el curs del riu fins arribar al nostre campament.
A la nit una bona ploguda i al mati es presenta ben fred i boirós. L’equip Kabreta és a punt!
les condicions metereològiques demanen un punt d’esforç extra.el riu va ben viu!un parell de Kabretes amb un parell de xinesos que trobàremun parell de guapos i guapes!
De Riuwqi (4.250 m) cap a Daddomain (4.000 m) passant per Riuwqi Pass (4.950 m) : uns 14 km., ascendint gradualment fins arribar al pas per un terreny esquerp de mil bocins de pissarra. Després, per davallar cap al nostre campament ho férem primer en vertiginosa capavallada i continuàrem després seguint el curs del riu davant un paissatge farcit de muntanyes i glaciars.
Na Tene i n’Albert, tot i que fan bona cara, tornaren enrere perquè el mal d’alçada els va fer una mala passadaEl passssssss !QUE REPIQUIN SES CAMPANES !!!!!Aquí un amic
Del camp de Daddomain (4.000 m) a Yulongxi (4.000 m), passant pel pas de Yulongxi (4.500 m)
La satisfacció de la feina ben feta.La realitat d’un altre món que fa pensar… i molt!NO va ser GOLUna dutxa ja ens feia falta…La immensitat d’aquestes muntanyes dóna ales als ulls.
El Minya Konka ens guaïta encuriosit i ens enviaria una bona calabruixada…
LA SATISFACCIÓ DE LA FEINA BEN FETA!
La màgia del lloc i del moment
De Yulongxi (4.000 m) al llac de Langgatso (4.500 m).
Partim de bon matí després d’haver-nos aixecat amb les tendes ben gelades.
Per arribar al llac haguèrem de pujar fins als 4500 m, la pujada permet contemplar imatges espectaculars de la serralada del Minya Konka. El camí és empinat però senzill i per primera vegada durant el trekking ens trobam amb turistes xinesos que fan una pujada a cavall.
entre dones va la cosaun somni
Una amiga de na Maria
Pujada al monestir Kargyupa (3.750 m) 7 km.
En davallar del llac agafàrem un transport local que ens dugué fins al poble de Tsemed per una cargolada pista de muntanya.
Al pas de Tsemed
En deixar els cotxes torna a començar la marxa
Festa!Dues imatges: el principi i la fi …
Pujada al camp base de Nama (2) i tornada a la civilització de Shangmujucun
Després de dormir ben a pler de bon matí, amb algunes baixes, partírem per amunt per acostar-nos a les glaceres de Minya konka (4.750 m), caminàrem aproximadament 8 km.
El riu davalla valentarribam al camp Nama 1, avui en dia no s’empra però encara hi ha materialAl camp base Nama 2 hi trobàrem una expedició de xinesos.El grup Kabreta amb el Minya Konka al darrere 👏🏿👏🏿👏🏿👏🏿👏🏿👏🏿Fita aconseguida!!!!L’amo entre totes les dones.2 amics màgics!
Nets amb cervesa i coca cola
En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses només a l’abast dels atrevits! MOLT BONA FEINA EQUIP!
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
“Torno de la dolçor de les muntanyes i de veure el mar blau de dalt dels cims: tot era ple de llum i alegria; pels plans brillaven tremolant els rius.
Tot era prop i lluny, i tot tenia com una resplendor d’eternitat; aquell repòs que l’ànima somnia per quan aquest camí s’haurà acabat.” Joan Maragall
VIDA A SICHUAN
I S’ACABÀ LA MUNTANYA I ANÀREM A CERCAR COM VIVIA LA GENT DE LLUNY
un món nou comença a obrir-se: GONNGA TEMPLE (Shangmujucun)Un partit ben particular
Duwuque un lloc que deixa de manifest la juguera de la natura
Aquí tothom es mescla.
Deixam el Tibet i toca un viatge llarg, molt llarg cap a la prefectura de Leshan.
Turisssstes a Jieyingting
EL MONT EMEISHANTemple de WANNIAN
NO NECESSITAM CAP PARAULA
EL GRAN BUDA DE LESHAN
UN GRAN DINAR AUTÈNTICHUANGLONGXI, comença la festa boja de l’aigua
Bocabadats quedarem d’aquest costum festiu per acabar amb la sensació de calor i humitat del lloc
mon pare sempre va tenir ganes que el passejassin en un carretó (vagi per ell!)
Perquè ho repetirem !!!serà per gent
Visita a Dujiangyan, construcció que forma un sistema de reg des de fa més de 2000 anys i que té com a principal objectiu prevenir de les inundacions a Chengdu.
eessssstranyes orellesuna fantasia
Qingchengshan, un dels bressols de la religió Taoista a la Xina (qingcheng, significa muntanya verda).
“si camines tot sol aniràs més ràpid, si camines acompanyat arribaràs més lluny“
Decepció manifesta: no podrem veure els PANDES en llibertat, fa massa calor i estan dins cambres de vidre AMB AIRE CONDICIONAT.
i COMENÇAM LA TORNADA: I tinguèrem de nou sorpresa! perquè una tempesta ens va tornar provocar un retard i vàrem perdre el vol de HANGZHOU
visita inesperada a la ciutat de Hangzou per fer temps, cosa que ens permeté gaudir de l’avinentesa.
I tot arriba …
Adéu a mil mirades, olors i colors d’un altre món
Actors:
Joan Miquel, Joan Totsol, Albert, Tomàs, Eva, Antònia, Tene, Marilén, Tomeu, Manela, Tià, Antonyita, Maria, Carmen, Antònia Calvo, Miquel, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Nǐ hǎo a tots i totes, com ja sabeu sóc home de poques paraules però Aquest pic, no me puc aguantar més Referent a na Marga 干得很好，非常感谢, Andreu 我不会原谅你抛弃我, Tene 永远不要停止微笑, Miquel 你像熊猫一样打呼噜，但我很高兴和你共用一个房间。Manela 唯一有胆量去西藏游泳的人, Tomàs 花人, Antoniassssss 没有你，这将不再是同样的旅程, Tià 总是愿意帮助你, Marilen 有着钢铁般道德的女孩, Joan 感谢您的太极拳课程, Carmen 你说得我头晕了，一个吻, María 哇，你的体力比我好, Tomeu 祝贺昨天, Eva 来自半岛的女孩 但如果你感觉不好，下次旅行就会更好。
Teníu amb compte que el meu Xinès no és perfecte i el Mallorquí tampoc 很高兴和你一起旅行，很快再见
A final de juny, mentre d’altres anaven de festes, foc i bruixes, nosaltres posàrem la passa a terres del Pirineu de França a la zona de la Catalunya nord per gaudir dels seus gegant a l’Alta Cerdanya i al Capcir.
Tinguèrem com a base d’operacions una caseta a Formigueres on poguerem gaudir de valent de la seva gent i l’essencia de la flama del Canigó. i posàrem la passa al cim més alt dels Pirineus Orientals, el Carlit (2.921m) i a la serra del Capcir, Pic Madrès (2.459m) i Roc Negre (2.456m). El primer dia férem una circular per la serra del Madrés des del refugi dels Estagnols.
El Roc Negre és una muntanya de 2.457 metres d’altitud del límit entre les comunes de Censà, Mosset i Noedes, tots tres de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Als seus peus, al sud-est, es troben els anomenats Estanys de Noedes, cantats al Canigó per Jacint Verdaguer, el Gorg Blau i el Gorg Estelat.
El roc de Madrès de 2.469 metres és el cim més elevat del massís de Madres, i es troba la mateixa carena que el roc Negre.
La Pica del Carlit, és una muntanya de 2.921 metres d’altitud del terme comunal d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, pertanyent a la comarca de l’Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. Es la muntanya més alta de tota la Cerdanya i de la Catalunya del Nord.
Per pujar al Carlit passàrem per una desena de petits llacs d’origen glacial. La ruta començà al gran embassament de les Bulloses i pujàrem per la zona lacustre fins al coll Colomer, després progressàrem per l’aresta tot fent alguna petita grimpada que el vent va posar la banya a fer-la un poc més difícil, i acabàrem coronant la muntanya més alta de la Cerdanya i del Pirineu Oriental.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Alomar, Patri, Pere, Sart i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
A primers de maig ens posàrem en marxa per conèixer l’alta muntanya d’una manera diferent, i tal i com si fossim en temps dels bandolers ens férem a les seves terres a dalt d’un cavall.
Els dies abans havia nevat de valent a la zona i haguèrem de fer alguns canvis a l’hora de dormir i… sabèrem llavors què era fer nit a un cortijo.
Estanys, rierols i pastures, combinats amb les altes muntanyes nevades i el cel infint ens regalaren una experiència idíl·lica.
El nostre sòtil fou el pico Alcazaba que, amb 3.371 metres, és el cinquè cim d’Espanya, pel que fa a l’alçada, darrere el Teide, el Mulhacén, l’Aneto i la Veleta.
Grau de dificultat🥾: Moderat, Nivell 4 (v. nivells de dificultat).
Encalentint A punt per sortir de Trevélez..
Aquesta activitat ens vestí l’ànima per sempre amb nou amic.
Qualque vegada fa falta davallar i ajudar al nostres amicsL’estampa és brutal
I un grupet partírem a peu cap a l’Alcazaba
Cap al cim falta gentEL CORTIJO QUE ENS VA PERMETRE FER NIT UN POC MÉS CALENTETS!Qui ha dit que existeix l’estrès!
Curritas!!
tant, tararatantan, tararantantantan!!!
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Els cavalls !! i , Andreu, Tomeu, Rocio, Elisabet, Antonio, José Antonio, Marilén, Albert, Cristina i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Tot arriba i, a la fi, després de anys d’entrebancs, ses Kabretes aconseguirem posar de nou la passa a terres berbers.
Marraqueix en espera de nit i ens regala una imatge que fa palesa la il·lusió que tots sentíem per viure els dies.
La primera fita, l’alt Atles , la segona les terres d’en Hassan i el desert d’Erg Gebbi.
ASCENSIÓ HIVERNAL AL DJEBEL TOUBKAL ( 4.167 m.)
Imlil, on l’escena canvia completament: les motos ara són ases, la terra àrida canvia per rius, els renous es converteixen en silenci. Els pobles ínfims i les muntanyes es fonen en una sola imatge.
La il·lusió és manifestaDe camí a l’aventura.Les cares expliquen moltes cosesuna mirada enrera
I tot arriba, el matí es presenta ben fred i ventós. L’equip Kabreta és a punt!
les condicions metereològiques demanen un punt d’esforç extra.el cim no es veu però i és!I la immensitat fou nostra!
Per davallar cercàrem l’alternativa del cim del Tibheirine (3.887 m.) on el 1969 s’estavallà l’avió fet que malauradament acabà amb la vida de 8 persones.
TibheirineQUE REPIQUIN SES CAMPANES !!!!!
I ara toca davallar de nou cap a terres baixes en un matí que torna a ser gelat.
La satisfacció de la feina ben feta.La realitat d’un altre món que fa pensar… i molt!
En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses només a l’abast dels atrevits.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
EL DESSERT D’ERG CHEBBI
un món nou comença a obrir-se
Erg Chebbi no és àrid i rocallós sinó que està vestit de dunes que s’alcen orgulloses de la seva bellesa. Potser també una història de vida.
Neixen, totes plenes de vitalitat i energia, gaudeixen de sentir-se creixer, se saben belles i admirades, senten la sensació que el món és seu, potser només tenen indiferència pel que els envolta, però el vent és caparrut i estan predestinades a tornar humils.
Quan el vent té una direcció dominant, les dunes adquireixen la forma d’una C amb la part convexa en contra del vent dominant. Aquestes dunes generalment avancen, empeses pel vent. Les dunes petites atrapen les més grosses, amb les quals van fusionant i augmentant de mida. Quan la duna arriba a una grossària significativa, més de 4 a 6 m, comença a desprendre’s major quantitat de material per les dues puntes de la C, donant origen a noves dunes menudes, les quals, essent més ràpides que les grosses, es van allunyant de la duna mare.
I com que n’Alomar sempre fa els anys …: Festa!
Perquè ho repetirem !!!una fantasia
Un lloc per dormir i mil imatges
“Arribes, amb el teu nom de cascada que corre a banyar-se al mar, petit Ézaro, i ens trobes aquí, en les aigües de la resistència. Aquests dies especialment, però també dies, mesos, vides abans. I així serà tants anys i vides després. Perquè la resistència és una forma de vida, Ézaro, estranya i del tot lògica a la vegada. És un testimoni que ens passem de mà en mà, un secret que canten les àvies que cusen amb corall xarxes de paciència al fons del mar, una recepta que fan arribar a joves mariners que més amunt improvisen una balsa amb enginy i quatre fustes mal tallades. De vegades és en sentit contrari, i són els joves mariners els qui fan arribar el recordatori, la paraula clau, la pregunta de seguretat, a les àvies del fons del mar. No estic parlant-te de política, només. Et parlo d’això de viure, si és que és alguna cosa diferent.“
i mil mirades, olors i colors d’un altre món
Actors:
Alomar, Patri, Xisco, Rosa, Eva, Cati, Tene, Joan Biel, Sart, Emilio, Lydia, Antònia, Miquel, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
El pont de desembre posàrem la passa a terres del Pirineu amb vistes a França i Espanya: Navarra, França (Nova Aquitània) i Osca.
Tinguèrem com a base d’operacions els Refugi de Belagua i d’allà férem les rutes que el temporal d’hivern ens va permetre.
La Pakiza de Linzola és la muntanya que separa les valls de Belagua i Zurita i arriba a una alçada de 2.105 m. Malauradament les condicions de la neu no ens permeteren fer cim i aturàrem la pujada als 1.600 m. al Collado de Larreria.
El pic d’Orhi és el primer dos mil del Pirineu de Navarra, amb una alçada de 2.019 m. és conegut com el rei d’Irati. Aquí haguèrem de lluitar contra neu i ventisca; i tot i que el vent ens espitjava de la cresta el férem ben nostre.
La idea del tercer dia era pujar el pic Anie però una vegada més el temps no ens ho va permetre, així que després d’arribar fins a la Pierre de saint Martin tornàrem a davallar cap a la comarca de Jacetania , en concret a la Selva Oza i férem una ruta pels meandres del riu Aragón Subordán al circ nevat de Aguas Tuertas.
El dia que feia quatre si bé el temps va millorar els núvols varen quedar ben aferrats a la muntanyes, tot i això ens dirigírem cap a Linza per fer-nos amb el Petrechema de 2.371 m.
En definitiva unes jornades imborrables de muntanya hivernal en majúscules on haguèrem de lluitar, amb molt de gust!, amb les condicions climàtiques adverses del temporal de fred i neu
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Joan, Alomar, Patri, Pere, Lina, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
El país més petit i desconegut de l’Àsia Central farcit quasi completament per un paisatge d’alta muntanya.
Les muntanyes de Fann es troben al noroest de Tadjikistan i la seva formació se’n va més enllà dels 60 milions d’anys. La combinació de muntanyes, llacs i valls verdes són un autèntica meravella natural.
7 dies travessant uns 50 km , on la màxima alçada assolida FOU el pas de Chimtarga (4.780 m).
Iniciàrem el trekking a Artuch i férem nit al campament d’alpinistes del mateix nom (2200 m). Durant els 3 dies següents férem nostre el llac de Kulicalon i el llac de Bibidjanat (2842 m) on fèrem nit,. Pujàrem cap al pas Alaudin (3757 m) i davallàrem al llac del mateix nom on retrobàrem nit (2786 m). Continuàrem el camí fins a donar amb els nostres ossos al Llac Mutnie (3490 m) “llac de fang”.
El dia que feia 4 ens anàrem acostant al nostre objectiu i muntàrem el nostre campament a l’anfiteatre del pic Chimtarga (4500 m), ben al·liens a la que s’acostava….
La nit s’engirgolà difícil i la tempesta de vent i neu ens va tenir mogudets!!!.
Finalment i més tard del que estaba previst en enfrontàrem de cara a la tempesta, el dia 5 arribàrem al pas de Chimtarga on el torb i el fred inundàven la vista, quan s’obrí tinguèrem un vertader espectacle de muntanyes en una sola mirada : Energia (5105 m) i Chimtarga (5489 m), davant l’anfiteatre dels llacs de Muntoe Zamok (5020 m), Ganza Mayor (5306 m ), Ganza Menor (4946 m) y Krasnie Zori (4746 m), més enllà, al sud, la cordillera de Guissar y en al nord els pics de la cordillera de Zaravshan.
A partir d’aquí el trekking ja va anar de davallada, això sí! continuàrem trepijant neu tot partint cap a la vall del riu Zidon i fèrem nit al llac Allo Major (3110 m). Al dia següent continuàrem cap a la vall del riu Archimaydan per anar a cercar el llac Allo Menor (2340 m) on acabàrem el trekking.
El cap de setmana de sant Joan, mentre uns jugaven a posar foc al món i els altres gaudien de la vida a Ciutadella posàrem la passa a terres de Boí per trepitjar allò que més ens agrada, la muntanya en majúscules!.
En definitiva, 2 3 mils en un dia i prop de 15 km amb un desnivell acumulat de 1.600 metres, … i un torrentereta de regal que va acabar amb un bany ben fresc!
Ambdues muntanyes formen part del Massís del Bessiberri i es troben en el terme municipal de la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça; i dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
– Besiberri Sud (3023 m), el seu nom prové del basc “base-be erri”, contrada sota l’espadat.
– Comaloforno (3029 m), Coma-lo-forno és coma de la forna; una forna, en el país és una coveta o forat en la roca, com la que s’obre a la cresta d’aquest pic.
El trànsit del Besiberri sud al Comaloforno el férem grimpant per la cresta i la davallada la férem el més directe possible ballant entre les roques de granit, les geleres i les torrenteres que acaben el seu curs als distints estanys.
També posàrem a la nostra motxilla els estanys de na Gémena de Dalt i de Baix, els estanys Gelats i el coll d’Abellers.
Grau de dificultat🥾: Difícil, Nivell 5 (v. nivells de dificultat).
Arribant als estanys de na Gémena poc després de passar la cabana del Llubriquetola pujada per la pedrera és feixuga
Vista des del Coll d’Abellers
BESIBERRI SUD
Primera feina feta!
Cap al proper cim transitant pels 3 mils metresCOMALOFORNO
Inici de la baixada
Els estanys GelatsVariant de davallada per la torrentera directe als estanys de la Gémena
En definitiva, “som Kabretes o què som? !!
Actors:
Maria, Alomar, Antoñita, Andreu comandante i jo mateixa, sa Kabreta Grossa
Durant els dies de Pasqua de 2023 posàrem la processó i la passa a terres gallegues per trepitjar allò que de petits ens ensenyaren a l’escola: “Los montes Galaicos”.
En definitiva, 4 dies i prop de 52 km amb un desnivell acumulat de 2.850 metres.
A Ourense vàrem pujar al sòtil de los montes Galaicos acaronant 5 cims que superen els 2000 metres, Pena Trevinca (2.127 m), Pena Negra, Pena Surbia, Pena Trevinca Norte i Pico Puertas.
A Lugo ens endinsarem en els misteris del passat de la sierra de OsAncares i també aprofitàrem per pujar a la muntanya més alta de la província, el pico Mustallar (1.924 m).
I no tot va ser pujar muntanyes… , també ens vestirem la mirada amb boscos ancestrals de roures rebolls, castanyers i queijos,…, visitàrem pallozas i vérem hórreos, …. i ens cuidarem la panxa amb uns bons àpats de la terra, i tastàrem l’orujo!!!!
Grau de dificultat🥾: Poc difícil, Nivell 4 (v. nivells de dificultat).
Inici de tot, la ruta de las PALLOZAS a Os Ancarescontents …
No tenim més fotos d’aquest dia perquè na Tene ens va perdre el món de vista…
de partida 2n dia..Un ballet abans de pujar al MustallarPico MustallarDavallant la Pena Castillael Mustallar i la Pena Castilla des d’una altra persperctiva.cap a l’AguilleiroFi de festa
I arribà el dia de descans actiu i ruta de cotxe per passar de Lugo a Ourense
És bo tenir un objectiu al cap, però després de tot el que compte es el camí
I arribà el gran dia, el dia dels molts de 2 mils
Començam a la Cabritai sortim del camí per agafar vidaEl primer 2 mil pico PuertasEl primer contacte amb la neu del diaPena SurbiaJugant amb la pissarra …El blau aconseguir guanyar a la boira que fins aleshores ens mirava desafiant venir a veure’nsPena Nera, me tallaren el cap!!
Ballant a les alçadesFESTA a Pena Trevinca!!Encara al 2 milsde sobte amb botat a LLeó
Un nou aprenentatge de vida en estat pur, hem gaudint de la nova gent i de cada passa feta.
Les muntanyes més altes del Càrib i 102 km a les nostres cames plens de colors, esforç i companyonia formaran part de l’imaginari Kabreta per sempre més.
Dominicana amb la seva gent i la seva història, la seva manera de viure i el vincles antics i actuals amb la nostra terra, ens han permès emplenar un poc més el nostre fons de motxilla.
I a més a més, tot això marinat amb un grup de Kabretes excepcional que va estar sempre a l’alçada de totes i cada una de les circumstàncies i moments.
Hem passat fred i calor, hem nadat a rius i mar, hem remat, caminat, menjat, begut, cantat, xerrat, ens hem xopat!, però sobretot hem gaudit de viure i de riure.
Repartiment: Andreu, Lita, Lina, Tene, Marga, Antònia, Joan, Rafel, Romerito i jo mateixa, sa Kabreta Grossa.
17/08/2022 COMENÇA L’AVENTURA
Les cares ho diuen TOTLes esquenes TAMBÉ!
Arribam al nostre primer destí: Santo Domingo
Després que alguns estassin a punt de no poder entrar al país… ens trobam amb la nostra primera nit a Dominicana. Al matí despertam a una nova realitatLos tres golpes: ja som Dominicans!Adéu i moltes gràcies per l’acollida, seguim la passa …
Què ens depararà el futur???
Escoltant merengue: és el que passala primera visió del Carib no ens vol mostrar cuixa
Salto de Socoa
I de “charco en charco”com a nins!!
Cap a Samana s’ha dit
Ens aturàrem a dinar a Monte Plata coneixedors que ens esperava un llarg camí però no tant!, el conductor no coneix la ruta com cal i tornam enrere pràcticament tot el camí que havíem fet al matí… però no faltaren rialles, cançons i ron per fer més curta la travessia.
Platans, tempestes, mal camí i vidres tintats, el nostre xofer li agarda acostar-se i pitar ben fort Res que no arregli un bon sopar, fet nostre!!!A Paraiso Caño Hondomalament, malament, no ho passàrem …
Quan ens aixecàrem ens esperava aquesta petita meravella
La família sempre ben unida!
I ara toca navegar i remar als Haitíses, reserva ecològica de Dominicana on podrem començar a ensumar les passes de la cultura Taina.
ha, ha, ha!!!un mateix dia i dos instants …Els MOGOTESformacions de carst del parcUns Tains…per tot hi ha de tot…Aquesta sa més llesta de totes!Quins turistes !!!
I posam rumb al rancho Don Lulú i el camí no ens deixa indiferents
primera trobada amb la yuca, el platan, el “pollo” i l’escusat… o era el resbost???
Arribam a la reserva de Loma Pica Espuela on començarem de valent el contacte amb la terra, el clima, la passa i la vida rural.
Primera lliçó
Pujada a la Loma Quita Espuela
Aquí encara hi havia panxesLa vegetació és exuberant“cuando mi madre nació mi abuela no conocía a mi abuelo”i què plou?
S'estan carregant els comentaris...
Aquest web fa servir cookies per oferir, avaluar i millorar el servei ofert als nostres visitants. És important que conegui què són les cookies i quins tipus utilitzem. Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la pàgina "Política de cookies".Hi estic d'acordPolítica de cookies
